«Em vaig fer un tall al dit amb el paper. Me’l vaig acostar per veure si m’havia fet mal. Del tall diminut en va sortir una gota de sang. Llavors, tot va passar molt de pressa. “No!”, va rugir l’Edward. Es va tirar sobre meu i em va llançar per sobre la taula. Tant la taula com jo vàrem caure i es va fer un escampall de pastís, regals, flors i plats. Vaig anar a parar sobre la trencadissa de vidres.En Jasper es va llançar contra l’Edward i el so de l’impacte va ser com el d’una esllavissada... Marejada i desorientada, vaig apartar la vista de la sang de color vermell viu que em rajava del braç i vaig veure els ulls febrils de sis vampirs sobtadament assedegats...»